Les mesures de longitud de l'antiguitat.

Com es va medir a l'antiguitat?

Abans, es mesurava d'una altra manera diferent de la que coneixem hui en día...

El patró de mesura més antic que es coneixia era el cos humà. Açò era degut al fet que era la forma més fàcil i ràpida per a mesurar. Els egipcis, per exemple, mesuraven les distàncies en braços, que és el que separa les puntes dels dos dits polzes d'un home amb els braços estesos. Altres parts del cos també van servir per a mesurar longituds: una polzada, és el llarg del polze; el peu, és la longitud del peu; l'ana és la distància entre el colze i la punta del dit major; la iarda és el que recorre el pas d'un home. Estes mesures "corporales" encara s'usen a Anglaterra encara que cada vegada menys.

• Colze: L'home va utilitzar inicialment alguna part del seu cos, per exemple el colze, que és una unitat molt mencionada en la bíblia.

• Dit: El dit equivalia a l'ample real, aproximadament: 18 mm. 

• Mà: La mà equivalia a l'ample de la mà, inclús s'usa en alguns països per a mesurar l'alçada d'un cavall. Equival a 4 dits. 

• Peu: Esta mesura val: 30,5cm. i s'usa per a mesurar, per exemple, les xapes dels sostres. 

• Braça: Equival a 1.67 m. i és el resultat d'estendre ambdós braços. 

• Polzada: Mesura anglesa i val, després d'un acord internacional: 2,54 cm. Molt usada actualment. 

• Línia: Correspon a la 1/12 part de la polzada. 

• Pas: Equival a la mesura entre un peu i el pròxim, a l'efectuar un pas.